martes, 20 de octubre de 2009

Penso i escric

“Para decir cómo es la vida, y cómo nos trata la suerte o el destino, solo podemos narrarla, como un cuento”. Hannah Arendt.

Som els protagonistes de la nostra pròpia història. I com si volguéssim crear un conte immens, anem afegint pàgines cada dia, on narrem, les nostres experiències, decepcions i tot el que ens anem trobant pel camí. Ja el qui aquest conte el publica a tort i a dret. Ja qui només el llegeix als seus amics i ja qui se’l guarda al calaix de la tauleta de nit.



“Cada uno está solo en el corazón de la Tierra atravesado por un rayo de sol y de pronto anochece.” Salvatore Quasimodo

Tots tenim el nostre raco, el nostre petit moment per pensar, per desapareixer... Però de repent has de tocar de peus a terra i ser el que per un moment havies deixat de ser.

No hay comentarios:

Publicar un comentario