Hans Christian Andersen
D’una família pobre, el 2 d’abril de 1805, a Dinamarca, en va néixer Hans Christian Andersen i des de ben petit ja va mostrar una gran imaginació.
Andersen, al 1816 es va veure obligat a deixar l’escola per la mort del seu pare i va decidir llegir totes les obres que caiguessin a les seves mans. Entre altres com les de l’escriptor William Shakespeare.
Als catorze anys es va traslladar a Copenhaguen on va voler dedicar-se a l’òpera. Va ser rebutjat però va tenir l’oportunitat d’entrar d’alumne de dansa al Teatre Real de Copenhaguen. Allí va fer amistat amb el director del teatre, Jonas Collin, una amistat de per vida.
També va poder estudiar gràcies a la fixació de Frederic VI, fins al 1827, any en el que va publicar el seu primer poema en una revista literaria, la més prestigiosa del moment.
A l’any següent va ingressar a la Universitat de Copenhaguen i al 1829 va publicar, amb considerable èxit, un volum anomenat: “Un paseo desde el canal de Holmen a la punta Este de la isla de Amager”. Era un gran viatger, i d’aquestes anades i vingudes extreia després els escrits que feia als diaris.
Va anar escrivint obres i poemes, i va ser al 1838 quan ja es va poder considerar com un escriptor reconegut i establert.
Durant aquest temps ja havia anat creant contes que tot i que ell no els apreciava massa, són els escrits els quals es recorden en l’actualitat. Contes com: L’aneguet lleig, El soldadet de plom, La sireneta...
Va rebre en vida molts honors com ser conseller de l’Estat i ciutadà il·lustre de Dinamarca.
El 4 d’Agost de 1875 va morir a prop de Copenhaguen, on està enterrat.
En el seu honor es concedeix des de 1956, cada dos anys el premi que duu el seu nom, de literatura infantil i , des de 1966, també un premi d’il·lustració.
Molts dels seus contes i històries han estat portats a la gran pantalla i són coneguts arreu del món en infinitat de versions i idiomes.
Els Germans Grimm
Els germans Grimm, que era la manera amb la que se'ls anomenava, van estudiar filologia amlemana. Van escriure varies obres sobre aquesta matèria, com la Gramàtica Alemana (1819-1837) i van col·laborar en nombrosos llibres com el diccionari alemà per exel·lència acabat al 1954.
Però no va ser fins que van començar a escriure contes, convertits avui en dia, en contes populars, que van assolir una fama al plasmar-los en paper. Contes tan coneguts com La Blancaneus i els set nans, La Caputxeta vermella o Hansel i Gretel, van ser recollits en el llibre Contes de fades dels germans Grimm (1857). Aquest llibre era l'ampliacio de la col·leccio de dos volums, anomenats Contes pre a la infància i la llar (1812-1815).
Seria al 1825 quan assolirien la major nombre de vendes, amb el llibre Una Petita Edicio que contenia 50 contes amb il·lustracions magnifiques del seu germà Ludwing. Aquesta recopilacio dedicada als lectors infantils va ser editada deu vegades degut al seu èxit.
Aixi doncs, la tasca dels germans Grimm es va limitar a escriure històries, tot compaginant la investigacio del llenguatge, la seva feina de bibliotecaris i posteriorment de professors a la Universitat de Berlin fins al final dels seus dies.
Els 210 contes de la seva col·lecio estan plens de fades, faules, farses rusitques i al·legories religioses. I fins ara la seva obra ha estat traduida a mes de 160 idiomes.
Aquests contes i personatges avui en dia son emprats en teatre, òpera, cine, pintura, publicitat i inclus en moda. Però tambe el cinema d'animacio a aprofitat els relats d'aquests dos mestres de la literatura infantil, portant-los a ells com a protagonistes d'aventures a la gran pantalla.
Van morir els dos a Berlin Wilhelm al 1859 i Jacob al 1863, despres de regalar-nos innumerables històries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario