Charles Perrault

Charles Perrault va néixer a París (França), el 12 de Gener de 1628 que també va venir al món el seu germà bessó François, i morí el 16 de Maig de 1703 també a Paris. La seva família pertanyent a la burgesia acomodada, va fer possible que tingués una bona infància i que anés a les millors escoles de la època.

Va ser un escriptor francès que va exercir l’advocacia durant algun temps, però a partir de 1683 es va lliurar plenament a la literatura. Va escriure el poema “El siglo de Luis el Grande” (1687), però especialment Perrault és conegut abans de res pels seus contes, entre els quals figuren la Ventafocs i La bella dorment, que ell va recuperar de la tradició oral en Històries o contes del passat (1697) i coneguts també com Contes de mamà Oca, per la il·lustració que figurava en la coberta de l’edició original. Va arribar a ser membre de l'Acadèmia Francesa.

La seva major fama la va assolir escrivint i explicant contes especialment per als nens. Els contes de Perrault van agradar molt, però ni ell mateix va poder imaginar que les seves històries infantils arribarien a perdurar a través dels segles, ja que fa tres-cents anys que Perrault va publicar els seus Contes d’antany, en els quals van aparèixer La bella dorment del bosc, Caputxeta Vermella, El gat amb botes, Ventafocs, Barba blava...

Els personatges que empra són fades, ogres, animals que parlen, bruixes i prínceps encantats, entre altres. Al final de cada relat, l'autor inclou una moralitat referent al contingut de cada història. L'escriptor va registrar els costums d'una època en el qual la majoria estava inconforme amb la seva situació, i per a donar esperances a la gent en un període històric, regularment incloïa finals feliços en els seus escrits. Amb la seva literatura infantil, Perrault va desenvolupar la imaginació de moltíssims nens, fins a l’actualitat.