(escrit per Jean- Pierre Simeón, il·lustrat per Olivier Tallec)
Ed. Kókinos 2005
Adrián que té un peix, està alarmat per que creu que s’està a punt de morir d’avorriment. La seva mare li aconsella que li doni una poesia i ell que no sap que és. Surt a preguntar i a buscar-la al carrer, la pastissera, l’avia, un mecànic enamoradís...tots ells li aporten quelcom que a la fi resultarà ser la salvació del seu peix: una poesia del què és la poesia. Imatges tendríssimes fan d’aquest conte un conte per somiar com bé se’ns diu a la coberta.
Un poema es como llevar el cielo en la boca,
es como el pan recién hecho,
el gusto que queda en la boca
después de comerlo.
Un poema
es escuchar el latido
del corazón de las piedras.
Es cuando las palabras quieren volar.
Es un canto des de la prisión.
Un poema
pone las palabras del reves
y ¡ale hop! el mundo es nuevo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario