Des de la infància, com molt bé diu l’autor, anem establint els rols d’emissor i receptor entorn les històries i les narracions.
Aquesta curiositats, pels relats, per la novetat ,que se’ns desperta d’una manera innata sol pel simple fet de ser infants, ens proporciona una admiració cap als narradors d’històries que formen part de la nostra vida. Aquests, els prenem per model i a mesura que creixem els tenim tant interioritzats, que com en el conte “El gat amb botes” de Perrault, els coneixements que ens han ofert, els emprem per solucionar problemes d’una manera inconscient.
Totes les narracions i contes que ocupen la ment de l’infant, abans d’anar a dormir, proporcionen l’alleujament de les petites dificultats que sorgeixen durant el dia.
Compartim l’opinió amb l’autor en l’aspecte que no creiem que hi hagi una predestinació clara davant d’un fet aparentment inamovible. És a dir, en el conte “El gat amb botes”, el noi prové d’una família pobra i l’únic que li deixen d’herència és un gat. Aquest, fa mans i mànigues per proporcionar-li el títol de Marquès de Carabàs i posteriorment una vida plena de riqueses.
Per tant aquesta predestinació de néixer pobre i ser pobre canvia, i no per art de màgia, com succeeix en la majoria de contes, sinó per l’astúcia, per l’ús adequat de les paraules i per la narració acertada d’un engany que resultarà ser una nova realitat.
Tornem doncs a la importància dels narradors que ens acompanyen durant la infància, que ens transmeten el valor de les paraules, que allunyat de ser una cosa material, com bé passa en el conte, és el que en moments determinats ens ajudarà a resoldre els nostres problemes.
Avui en dia, per exemple, pensem que el posseir un currículum impecable passa a un segon pla, si a l’entrevista de feina no saps defensar-te o tenir bones relacions dins la nostra societat. També dependrà d’aquest ús que fem de la nostra capacitat narrativa, etc.
Per tant ens reafirmem en el que hem dit, i nosaltres ens atorguem la tasca de mantenir desperta aquesta curiositat dels infants.
Aquesta curiositats, pels relats, per la novetat ,que se’ns desperta d’una manera innata sol pel simple fet de ser infants, ens proporciona una admiració cap als narradors d’històries que formen part de la nostra vida. Aquests, els prenem per model i a mesura que creixem els tenim tant interioritzats, que com en el conte “El gat amb botes” de Perrault, els coneixements que ens han ofert, els emprem per solucionar problemes d’una manera inconscient.
Totes les narracions i contes que ocupen la ment de l’infant, abans d’anar a dormir, proporcionen l’alleujament de les petites dificultats que sorgeixen durant el dia.
Compartim l’opinió amb l’autor en l’aspecte que no creiem que hi hagi una predestinació clara davant d’un fet aparentment inamovible. És a dir, en el conte “El gat amb botes”, el noi prové d’una família pobra i l’únic que li deixen d’herència és un gat. Aquest, fa mans i mànigues per proporcionar-li el títol de Marquès de Carabàs i posteriorment una vida plena de riqueses.
Per tant aquesta predestinació de néixer pobre i ser pobre canvia, i no per art de màgia, com succeeix en la majoria de contes, sinó per l’astúcia, per l’ús adequat de les paraules i per la narració acertada d’un engany que resultarà ser una nova realitat.
Tornem doncs a la importància dels narradors que ens acompanyen durant la infància, que ens transmeten el valor de les paraules, que allunyat de ser una cosa material, com bé passa en el conte, és el que en moments determinats ens ajudarà a resoldre els nostres problemes.
Avui en dia, per exemple, pensem que el posseir un currículum impecable passa a un segon pla, si a l’entrevista de feina no saps defensar-te o tenir bones relacions dins la nostra societat. També dependrà d’aquest ús que fem de la nostra capacitat narrativa, etc.
Per tant ens reafirmem en el que hem dit, i nosaltres ens atorguem la tasca de mantenir desperta aquesta curiositat dels infants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario