Per compartir

L’hora de conte

________________________

Aquest dijous, vam tenir l’oportunitat d’explicar el nostre conte en l’entorn on ens sentim tan còmodes, entre nens... Crec que és tot un privilegi poder exercir com una conta contes sense ser-ho, encara... Tot i que he explicat molt contes potser mai en presència de pares i mares, i això a part de resultar ser un plaer, va ser tot un repte.

El cor et batega amb força quan la del davant ja saps que està a punt de finalitzar el seu conte, i a mi particularment, se m’asseca la gola d’una manera, això si, quan arriba el moment i totes aquelles carones et miren embadalides...és fantàstic,van ser cinc minuts esplèndids.

Per explicar un conte crec que l’has de viure amb intensitat i passar-t’ho el més bé que puguis, si gaudeixes al màxim transmets quelcom que no deixa indiferent.

Charles Perrault

Charles Perrault va néixer a París (França), el 12 de Gener de 1628 que també va venir al món el seu germà bessó François, i morí el 16 de Maig de 1703 també a Paris. La seva família pertanyent a la burgesia acomodada, va fer possible que tingués una bona infància i que anés a les millors escoles de la època.

Va ser un escriptor francès que va exercir l’advocacia durant algun temps, però a partir de 1683 es va lliurar plenament a la literatura. Va escriure el poema “El siglo de Luis el Grande” (1687), però especialment Perrault és conegut abans de res pels seus contes, entre els quals figuren la Ventafocs i La bella dorment, que ell va recuperar de la tradició oral en Històries o contes del passat (1697) i coneguts també com Contes de mamà Oca, per la il·lustració que figurava en la coberta de l’edició original. Va arribar a ser membre de l'Acadèmia Francesa.

La seva major fama la va assolir escrivint i explicant contes especialment per als nens. Els contes de Perrault van agradar molt, però ni ell mateix va poder imaginar que les seves històries infantils arribarien a perdurar a través dels segles, ja que fa tres-cents anys que Perrault va publicar els seus Contes d’antany, en els quals van aparèixer La bella dorment del bosc, Caputxeta Vermella, El gat amb botes, Ventafocs, Barba blava...

Els personatges que empra són fades, ogres, animals que parlen, bruixes i prínceps encantats, entre altres. Al final de cada relat, l'autor inclou una moralitat referent al contingut de cada història. L'escriptor va registrar els costums d'una època en el qual la majoria estava inconforme amb la seva situació, i per a donar esperances a la gent en un període històric, regularment incloïa finals feliços en els seus escrits. Amb la seva literatura infantil, Perrault va desenvolupar la imaginació de moltíssims nens, fins a l’actualitat.

Miss Potter

La pel•lícula ens narra la història de Beatrix Potter, una londinenca, que ens conta des de la seva infantesa fins l’edat adulta com va suposar per ella arribar a publicar els seus contes i les seves dolces il•lustracions.

Des de ben petita sempre anava dibuixant i s’inspirava sobretot en animals i paisatges que formaven part de la seva vida, com per exemple el lloc on anava a estiuejar amb els seus pares. Anant compaginant desavinences i desaprovacions de la seva mare, va anar creixent fins que en conèixer al seu primer amor i una mica per casualitat, va publicar la seva primera història. Després veient que l’aventura tenia èxit va editar un seguit de contes amb un estil impecable: El conillet trapella, l’oca Carlota, els conillets pelusa...
Tots ells amb una gran càrrega emocional i sobretot una moralitat de la qual se n’ha d’aprendre.

Després de patir la pèrdua del seu promès, decideix invertir la seva fortuna, que ha guanyat amb les publicacions, en una granja que havia freqüentat de petita de la companyia del que serà el seu futur marit, quan eren canalla.
Aquesta granja li aportarà la pau i força per començar a fer la seva i continuar adquirint granges del voltant per salvar-les dels constructors que es volen enriquir destrossant paisatges. Paisatges com els que es converteixen en la seva llar, i on continuarà escrivint més dels seus contes.
Beatrix Potter ens aporta sempre, desprès de més de cent anys els seus contes infantils com acabats de fer, amb aquests personatges i colors característics i la dolçor i tendresa de les històries familiars i d’amistat.

Autors...

Hans Christian Andersen

D’una família pobre, el 2 d’abril de 1805, a Dinamarca, en va néixer Hans Christian Andersen i des de ben petit ja va mostrar una gran imaginació.

Andersen, al 1816 es va veure obligat a deixar l’escola per la mort del seu pare i va decidir llegir totes les obres que caiguessin a les seves mans. Entre altres com les de l’escriptor William Shakespeare.

Als catorze anys es va traslladar a Copenhaguen on va voler dedicar-se a l’òpera. Va ser rebutjat però va tenir l’oportunitat d’entrar d’alumne de dansa al Teatre Real de Copenhaguen. Allí va fer amistat amb el director del teatre, Jonas Collin, una amistat de per vida.

També va poder estudiar gràcies a la fixació de Frederic VI, fins al 1827, any en el que va publicar el seu primer poema en una revista literaria, la més prestigiosa del moment.

A l’any següent va ingressar a la Universitat de Copenhaguen i al 1829 va publicar, amb considerable èxit, un volum anomenat: “Un paseo desde el canal de Holmen a la punta Este de la isla de Amager”. Era un gran viatger, i d’aquestes anades i vingudes extreia després els escrits que feia als diaris.

Va anar escrivint obres i poemes, i va ser al 1838 quan ja es va poder considerar com un escriptor reconegut i establert.

Durant aquest temps ja havia anat creant contes que tot i que ell no els apreciava massa, són els escrits els quals es recorden en l’actualitat. Contes com: L’aneguet lleig, El soldadet de plom, La sireneta...

Va rebre en vida molts honors com ser conseller de l’Estat i ciutadà il·lustre de Dinamarca.

El 4 d’Agost de 1875 va morir a prop de Copenhaguen, on està enterrat.

En el seu honor es concedeix des de 1956, cada dos anys el premi que duu el seu nom, de literatura infantil i , des de 1966, també un premi d’il·lustració.

Molts dels seus contes i històries han estat portats a la gran pantalla i són coneguts arreu del món en infinitat de versions i idiomes.

Els Germans Grimm

Tot va començar a Berlin l'any 1785, Jacob Grimm, i l'any 1786, Wilhelm Grimm, que van neixer en una familia formada per un pare advocat i secretari de l'ajuntament de Hanau, i la seva mare.

Els germans Grimm, que era la manera amb la que se'ls anomenava, van estudiar filologia amlemana. Van escriure varies obres sobre aquesta matèria, com la Gramàtica Alemana (1819-1837) i van col·laborar en nombrosos llibres com el diccionari alemà per exel·lència acabat al 1954.

Però no va ser fins que van començar a escriure contes, convertits avui en dia, en contes populars, que van assolir una fama al plasmar-los en paper. Contes tan coneguts com La Blancaneus i els set nans, La Caputxeta vermella o Hansel i Gretel, van ser recollits en el llibre Contes de fades dels germans Grimm (1857). Aquest llibre era l'ampliacio de la col·leccio de dos volums, anomenats Contes pre a la infància i la llar (1812-1815).

Seria al 1825 quan assolirien la major nombre de vendes, amb el llibre Una Petita Edicio que contenia 50 contes amb il·lustracions magnifiques del seu germà Ludwing. Aquesta recopilacio dedicada als lectors infantils va ser editada deu vegades degut al seu èxit.

Aixi doncs, la tasca dels germans Grimm es va limitar a escriure històries, tot compaginant la investigacio del llenguatge, la seva feina de bibliotecaris i posteriorment de professors a la Universitat de Berlin fins al final dels seus dies.

Els 210 contes de la seva col·lecio estan plens de fades, faules, farses rusitques i al·legories religioses. I fins ara la seva obra ha estat traduida a mes de 160 idiomes.
Aquests contes i personatges avui en dia son emprats en teatre, òpera, cine, pintura, publicitat i inclus en moda. Però tambe el cinema d'animacio a aprofitat els relats d'aquests dos mestres de la literatura infantil, portant-los a ells com a protagonistes d'aventures a la gran pantalla.

Van morir els dos a Berlin Wilhelm al 1859 i Jacob al 1863, despres de regalar-nos innumerables històries.

Penso i escric

“Para decir cómo es la vida, y cómo nos trata la suerte o el destino, solo podemos narrarla, como un cuento”. Hannah Arendt.

Som els protagonistes de la nostra pròpia història. I com si volguéssim crear un conte immens, anem afegint pàgines cada dia, on narrem, les nostres experiències, decepcions i tot el que ens anem trobant pel camí. Ja el qui aquest conte el publica a tort i a dret. Ja qui només el llegeix als seus amics i ja qui se’l guarda al calaix de la tauleta de nit.



“Cada uno está solo en el corazón de la Tierra atravesado por un rayo de sol y de pronto anochece.” Salvatore Quasimodo

Tots tenim el nostre raco, el nostre petit moment per pensar, per desapareixer... Però de repent has de tocar de peus a terra i ser el que per un moment havies deixat de ser.

Preparados, listos, ya! Comença la "Carrera"

Bé, després de la meva campanya anti-facebook, aquí estic amb el nas empegat a la pantalla intentant dominar-la i que ella no em domini a mi.

He titulat el meu blog " Aprenent a fer sucre filat..." Sempre m'ha intrigat si aquella gran bola de sucre rosa, que sempre demanava quan anava de petita a les firetes, la sabria fer...Com tot, ha de tenir el seu aprenentatge i aquest no s'acaba mai. De moment avui he fet un blog i no en tenia ni idea (cal dir que no és gens difícil, jajaja) i per començar aquí deixo una frase que em sembla molt certa:

Riu quan estiguis trist, plorar és massa fàcil.