Tots sentim la necessitat d’encaixar, per molt que intentem negar-nos, molt o poc, volem encabir el nostre peu en la sabateta de cristall. Estem envoltats d’una societat no tant allunyada de la ficció i la fantasia dels contes: Karen volia que déu tingués pietat d’ella i li perdonés el seu pecat i les germanastres eren capaces de tallar-se un tros de peu per casar-se amb el príncep.
Avui en dia no es fan aquests disbarats, però si d’altres. L’afany per posseir quelcom o tenir “aquell peuet” que tothom desitja porta a moure’ns a un ritme frenètic. Tant mateix no tenim cap fada padrina, ni la sort de que un àngel vestit amb una túnica blanca fins als peus “s’apiadi” de nosaltres, així que cadascú ha de fer-se la sabata mida i intentar no perdre-la havent tocat les dotze.
No hay comentarios:
Publicar un comentario