miércoles, 16 de diciembre de 2009

Paraules noves...

- Déspota: Persona que tracta amb duresa els seus subordinats i abusa del seu poder o autoritat.

- Antropófoga: persona que menja carn humana.

- Estrago: Ruïna, mal.

- Asolar: destruir, arruïnar, arrasar.

- Pecaminoso: dit d’una cosa que està o sembla contaminada de pecat.

- Pasmosa: que causa admiració extrema, deixa com suspesa la raó i el discurs.

- Pérfida: deslleial, infidel, traïdor, que falta a la fe que deu.

- Modulación: acció o efecte de modular. Variar amb fins harmònics les qualitats del so en la parla o en el cant.

- Angosta: estret o reduït.
- Dogma: proposició que és dona per sabuda, per ferma i certa com a principi innegable d’una ciència.

- Insoslayable: que no si puede soslayar.

- Soslayar: Poner una cosa ladeada, de través u oblicua para pasar una estrechura.

- Pertinaz: Tossut o molt tenaç en el seu dictamen o resolució.

- Afanosamente: amb gran esforç i dedicació.

martes, 15 de diciembre de 2009

Llistat de contes

Hans Christian Andersen
El soldadet de plom
La sireneta
La reina de les neus
L’ombra
Les sabates vermelles


Perrault
El gat amb botes
Barba blava
La caputxeta vermella
La ventafocs

Germans Grimm
Els músics de Bremen
La caputxeta vermella
La ventafocs
La granota, o Enric el fidel

Jean Marie Leprice de Beaumont
La Bella i la Bèstia

Llistat complert d'autors ( Sakai)

Contes:
Andersen.
Perrault.
Grimm.
M. Atwood.
Beatrix Potter.
David Mckee.
Arnold Lobel.
Maurice Sendak.
Jutta Bauer.
Janet i Allan.
G. Jeunesse
Helen Oxembury.
Tela Mari.
Jean de Brunholf.
Antonie de Saint-Exúpery.
Jeanne-Marie Leprince de Beaumont.
Charles Lutwidge Dodgson.
Leo Lionni.
Thierry Lenain.
David McKee.
Arnold Lobel.
Beatrix Potter.
Axel Scheffler.
John Burnigham.
Charley Harper.
J. Duquennoy.
Anita Jeram.

Còmic:
J. Duquennoy.
N. Mckean Griman.
J. Sfar.
M. Satrapi.


Poesia:
E. Montejo.
M. Desclot.
Rosa Sensat.
Pablo Neruda.


Autors que parlen de literatura infantil:
Cone Bryant.
E. Fortun.
A. Pelegrin.
I. Puig.
Gemma Llunch,
Almodovar
Carmen Martín
Vladimir Prock.
Erich Fromm.
José Maria Guelbenzu.
Bruno Bettelheim.
Paul Delarve.
Gabriela Mistral.

Cocoriquec

  • Cocoriquec

Marisa Nuñez i Helga Bausch.

OQO Editora. *****

Olivia




  • Olivia

Ian Falconer. Ediciones Serres. *****


Quasi



  • Quasi

Peter H. Reynolds. Ediciones Serres. ****


Sentimento



  • Sentimento

Cal Norac i Rebk Dantrerner. Edelvives. ****


Bebe Bigotes





  • Bebe bigotes

Alessandra Cimatoribus. OQO Editora. *****


LaGalera


Aquesta editorial, que ens ha acompanyat durant tota la vida, va néixer a Barcelona al 1963, amb la intenció de renovar les edicions infantils i juvenils amb obres modernes i de qualitat.

Des dels temps difícils de la dictadura fins avui en dia treballa tant amb els clàssics de la literatura infantil, llibres de text, àlbums il·lustrats, etc. Tota mena de publicacions per totes les edats.

La Galera publica tant en català com en castellà, però sempre tenint en compte les necessitats pedagògiques i socials que es creen a cada edat.

Ediciones Elfos


Ediciones Elfos està al servei de la cultura des de 1980. Navegant per la web trobem diferents aspectes en els que treballa: Literatura infantil, llibres mes especialitzats, com per exemple de cuina, llibres de psicologia per pares i mares...

Aquests apartats estan formats per diferents col·leccions per diferents edats, gustos i necessitats.

Editorial juventud


Editorial juventud és una empresa que treballa des de fa molt temps la literatura infantil i juvenil, entre altres. Edita des de diccionaris, còmics, contes tradicionals, guies de viatge i un llarg etcètera.

Navegant per la seva web trobem innumerables contes, de moltíssims autors, sobretot dels clàssics, és una gran eina per fer recerca pels grans títols que no s’han d’oblidar.

Això si, hi ha històries per triar i remenar, agrupades en diferents col·leccions, on trobem un incontable nombre d’il·lustradors.

OQO Editora


Seguint una línia similar a l’editorial kalandraca, OQO editora, proposa noves formes de mirar i mirar-nos. Es defineix com un lloc de trobada per històries amb diferents sensibilitats plàstiques i literàries. Un espai de creació on conviuen propostes innovadores que conviden a somiar, a reflexionar i a degustar imatges, musiques, veus i paraules.

Aquesta editorial s’alimenta d’humor, tendresa o denúncia per revifar sentiments, emocions i consciencies on a més cada obra ofereix un camí d’anada i tronada, un viatge únic i diferent, on es barregen maneres d’escoltar, sorprendre, jugar i móns per escollir i inventar.

Mediavaca


Media Vaca neix a València al 1998. Aquesta especial i original editorial pretén crear llibres atípics, molt il·lustrats i amb una estètica i formats especials. Només imprimeixen a dues tintes i la seva manera d’elaborar els llibres és tan artesanal i cuidada que només els hi permet publicar tres títols a l’any.

Tenen una web molt interessant i molt ben feta on navegar resultar un plaer, per que tot ho expliquen d’una manera molt original i agradable que val més posar-s’hi per conèixer una mica més què és Media Vaca.

Ekare


Ekare significa narració nova o simplement història. A Veneçuela al 1978 es va crear aquesta editorial, en un inici amb condicions precàries, amb un únic objectiu: fer llibres per a nens i joves de qualitat.

Pretenen oferir llibres que mostrin la part més significativa de la seva cultura i la de diverses parts del món i amb ells arribar a tots els racons del planeta.

Cocobooks


Aquesta editorial sorgeix de la manera en que els nens es relacionen amb el seu entorn, la seva curiositat incansable, la necessitat constant d’aprendre.

Amb aquest tipus de publicacions, on els autors són professionals del disseny gràfic, industrial, biologia,etc, el que es pretén és respondre a les inquietuds dels infants ajudant-los a desenvolupar la seva creativitat.

Tot això va ser impulsat per una noia de Barcelona, mare de dos bessons de quatre anys, que veia que no existia quelcom que cobris unes necessitats més enllà del que ja estava creat.

Kalandraka


Estem parlant d’una editorial que va néixer al 1998 a arrel de les carències que un equip de persones sentien envers la seva ciutat. Aquesta editorial gallega volia treballar un format de llibres diferent, adaptacions dels contes tradicionals i clàssics, llibres especialment lligats al públic infantil, on també hi ha cabuda als nous autors i il·lustradors que comencen.

És en aquesta editorial on creen els anomenats “llibres per somiar”, amb la principal idea de contagiar el gust per la lectura, el seu principal objectiu és crear llibres per alimentar la imaginació i contribuir a despertar en els infants la curiositat, l’enginy i educar-los des d’un punt de vista afectiu, estètic i visual.

Paraules noves...

- Indómita: que no es pot o no es deixa domar.

- Gracejo: Gracia o acudit a l’hora de parlar o escriure.

- Soporífero: Que mou o inclina la son.

- Escatológico: Pertanyent o relatiu als excrements i brutícies.

- Verbigracia: Exemple, per exemple.

- Somort: Mancat de força, d’intensitat.

- Elocución: Manera de parlar per expressar els conceptes.

- Redimir: Salvar o treure de l’esclavitud al pres mitjançant un preu.

- Rescoldo: Brasa petita resguardada per la cendra.

- Ancestral: Pertanyent o relatiu als avantpassats.

- Séquito: Agregació de gent que en obsequi, autoritat o aplaudiment d’ algú acompanya i segueix.

- Forano: Foraster, estrany.

- Paradigma: Cada un dels esquemes formals en que s’organitzen les paraules nominals i verbals per les seves respectives flexions.

- Hiperónimos: paraula el significat de la qual inclou una altra o altres. Ocell respecte colom o pardal.

- Vanitat: arrogància, presumpció, envaniment.

- Inexorable: Que no es pot evitar.

- Vigorizadora: Que dona vigor. Força o activitat.

lunes, 14 de diciembre de 2009

Penso i escric

"Que el saber debia elaborarselo uno mismo, y que los buenos maestros eran los guias del impulso propio"
Gili Gaya
Tot el que sabem ho hem d’aprendre per nosaltres mateixos. Ningú vindrà a posar- nos els coneixements amb un embut. El nostre “saber” com es refereix Gili Gaya l’hem d’elaborar, treballar... La segona part de la frase, per això, entenc que es refereix al fet que quan siguem mestres hem d’assumir la responsabilitat de fer dels nostres alumnes autosuficients i impulsar-los a fer el mateix a crear el seu propi saber i les seves pròpies experiències.

Riki Blanco

Des de l'any 2000 ha treballat per innumerables editorials tant nacionals com internacionals. Amb un estil inconfusible ha il·lustrat contes com el de Pez en el agua,Me levanto contento o quiero ser mayor, aquest peculiar il·lustrador te una web que et fa quedar amb la boca oberta.

Roger Olmos

Aquest il·lustrador, em va deixar espectant te un blog on comenta i mostra una gran quantitat d'il·lustracions plenes d'encant. Com les del conte de Sigueme, que totes coneixem.

Leigh Hodkinson


Il·lustrador de contes com Colin i la gran siesta us convido a navegar per la seva web.

Maurice Sendak



Desprès de passar una dura infància i arrel de veure la pel·licula Fantasia de Disney, Maurice va decidir fer-se il·lustrador, ho va aconseguir i va publicar contes com donde viven los monstruos. Ha rebut nombrosos premis i ha inspirat a la creacio d' algunes pelicules.

Beatrix Potter



Com tots ja coneixem aquesta escriptora, il·lustradora i botànica londinenca, va fer dels conills i altres animals un submon ple d'històries per als mes menuts.

Arnold Lobel


Aquest escriptor i il·lustrador procedent de nord-amèrica es el pare de l'obra de Babar i Sapo i Sepa, col·leccions de llibres conegudes per tothom i per totes les edats. Una llàstima que nomes hi hagi una dotzena de llibres en castellà.

David Mckee

David McKee (Devon, Regne Unit, 1935) és un escriptor i il·lustrador britànic, conegut especialment per ser el creador de la sèrie de Elmer, l'elefant de colors. També ha treballat com animador en la companyia King Rotllo Films, en ocasions amb personatges de la seva creació.
El seu estil d'il·lustració és d'una senzillesa aparent, encara que en diverses de les seves obres inclou referències i picades d'ullet a la història present, a més de relats paral·lels dels quals la narració no parla, però que si poden seguir-se en les imatges.

Per compartir

“Voler, entendre, imaginar, sentir,etc. No són sinó diversos modes del pensar que pertanyen a l’ànima”
K. Descartes
Hem d’anar més enllà del que se’ns ensenya o se’ns fa aprendre, travessant totes les capes que ens allunyen del que volem aconseguir. No ens hem de quedar amb el que se’ns ofereix i prou, sino que hem de tenir inquietuds, assaborir el que no es veu o el que no està escrit i aprendre del que ens trobem a cada pam per on avancem.

Penso i escric...

“ Com més ric és el subjecte, més ric és l’objecte”

Crec que aquesta frase es refereix al què hem de ser per poder fer. Si nosaltres ens enriquim de coneixements, d’experiències i de tot en general n’ aprenem, doncs podrem arribar a fer coses amb cara i ulls, una d’elles, per exemple, arribar a ser bones professionals del que ens estem formant.

jueves, 10 de diciembre de 2009

Avis


(Chema Heras i Rosa Osuna)

Ed. Kalandraka 2002

Una història tendra on una parella d’avis fa teràpia sobre com combatir la vellesa sense adonar-se’n. Ella acomplexada per el pas del temps i ell treient boniques comparacions als signes de l’edat. “Tinc la pell arrugada com una pansa”diu ella. “La tens com les nous d’un pastis”li comenta ell. Dibuixos a llapis de fusta, pastels i retoladors donen vida a aquests dos personatges.

L'Alicia Patapam en els contes


(Gianni Rodori i Anna Laura Cantone)

Ed. Lumen 2005

En un dia plujós... L’Alícia decideix agafar un llibre de contes. De sobte, patapam i cau dins i comença a fer aparicions no gaire encertades en diferents històries: desperta a la Bella dorment, no vol ser el berenar del llop de la caputxeta, no vol ser partícip del pla del gat amb botes... Il·lustracions molt detallades, lletres esbojarrades i una acurada barreja de tècniques per un conte de contes.

martes, 1 de diciembre de 2009

Les sabates vermelles, la Ventafocs...



Tots sentim la necessitat d’encaixar, per molt que intentem negar-nos, molt o poc, volem encabir el nostre peu en la sabateta de cristall. Estem envoltats d’una societat no tant allunyada de la ficció i la fantasia dels contes: Karen volia que déu tingués pietat d’ella i li perdonés el seu pecat i les germanastres eren capaces de tallar-se un tros de peu per casar-se amb el príncep.

Avui en dia no es fan aquests disbarats, però si d’altres. L’afany per posseir quelcom o tenir “aquell peuet” que tothom desitja porta a moure’ns a un ritme frenètic. Tant mateix no tenim cap fada padrina, ni la sort de que un àngel vestit amb una túnica blanca fins als peus “s’apiadi” de nosaltres, així que cadascú ha de fer-se la sabata mida i intentar no perdre-la havent tocat les dotze.

Penso i escric

“ Despacito y buena letra, el hacer las cosa bien importa más que el hacerlas.” Machado

El meu pare sempre m'ha dit una frase: La feina ben feta no te fronteres i li dono la rao... Val mes fer una cosa be que cinc de malament.

“ Un palo tiene siempre dos puntas.”

Sempre hi ha dos vessants de tot el que se'ns planteja, en una conversa de dos cada un tindrà una opinio...la vida te dos puntes i les dos igual d'afilades, això crec que hauriem de tenir sempre present i evitariem discusions absurdes.

Penso i escric

“Nos invitan a pensar para nosotros mismos. No por nosotros mismos: “Siempre pensé que uno tiene que ponerse a pensar como si nadie hubiera pensado antes, para luego empezar a aprender de todos los demás” dijo Arendt en una ocasión; pero pensar para nosotros mismos. Ella decía, Denken ihne Geländer: pensar sin trabas.

No podem posar barreres al nostre propi pensament a la nostra imaginacio pensant que tot ja està fet, hem d'anar mes enllà i aconseguir coses aprenent per nosaltres mateixos i dels altres, però sense cegar-nos amb el tipic: no puc.